Les instal·lacions de l'habitatge

1. Introducció

Podem considerar instal·lacions d'un habitatge a tots els sistemes de distribució i
recorregut d'energia (electricitat, gas, aigua).
Les instal·lacions de l'habitatge ens proporcionen una vida més confortable,
proporcionant-nos llum, aigua, corrent, calor, moviment…
La majoria de les instal·lacions d'un habitatge s'estructuren d'una manera similar, parteixen d'una xarxa pública de subministrament, bé sé d'aigua, gas o electricitat, arriben a les
llars passant per un comptador que mesura la despesa individual de cada servei i sé
distribueix mitjançant una xarxa interna fins als punts en els quals interessen disposar d'ells.

Parlaré de les següents instal·lacions:

• Instal·lacions elèctriques
• Instal·lació d'aigua
• Instal·lació d'evacuació
• Instal·lació de calefacció
• Instal·lació de gas
• Instal·lació domòtica
• Instal·lació de comunicacions

2. Instal·lacions elèctriques

Una instal·lació elèctrica és el conjunt de circuits elèctrics que, col·locats en un lloc específic, tenen com a objectiu dotar d'energia elèctrica a edificis, instal·lacions, llocs públics, infraestructures, etc.

S'entén per instal·lació elèctrica al conjunt integrat per canalitzacions, estructures, conductors, accessoris i dispositius que permeten el subministrament d'energia elèctrica des de les centrals generadores fins al centre de consum, per a alimentar a les màquines i aparells que la demanden per al seu funcionament.

3. Instal·lacions d'aigua

Los seres humanos han almacenado y distribuido el agua durante siglos. En la época en queel hombre era cazador y recolector el agua utilizada para beber era agua del río. Cuandose producían asentamientos humanos de manera continuada estos siempre se producen cerca de lagos y ríos. Las primeras instalaciones de agua datan de la época romana, y se construyeron como cloacas y para alimentar las termas que eran baños públicos con piscinas de agua caliente, tibia y fría.

Para disponer agua potable en nuestra vivienda la ciudad debe de tener de un sistema de
captación, almacenaje y una red de distribución.

4. Instal·lació d'evacuació

Una vegada que l'aigua ha eixit de l'aixeta o de l'electrodomèstic i ha sigut utilitzada ha d'evacuar-se.
A l'aigua que ja ha sigut utilitzada se li denomina aigua residual o aigües negres.
Les aigües de pluja, quan conflueixen en espais tancats com els patis, també
han de ser evacuades. A les aigües de pluja li les coneix com a aigües pluvials.

La xarxa encarregada d'arreplegar les aigües residuals i les pluvials es coneix com a xarxa
d'evacuació o desguàs. La diferència principal entre la xarxa d'aigua potable i una
d'evacuació és que en la primera l'aigua es desplaça per pressió, mentre que en la xarxa
d'evacuació es desplaça per l'acció de la gravetat.

5. Instal·lació de calefacció

Per a mantenir una temperatura constant, el cos humà recorre a determinats

mecanismes fisiològics (despesa energètica, sudoració, etc.). Aquests mecanismes, no obstant açò,no són suficients per a preservar la vida en determinades condicions

ambientals, per la qual cosa l'ésser humà ha utilitzat diferents tecnologies per a modificar-les,al principi, simplement per supervivència i, en l'actualitat, amb la finalitat d'obtenir

cert nivell de confort.

Quan es desitja establir de forma artificial una temperatura ambiente superior a la qual

naturalment existiria en un espai, s'empra un sistema de calefacció. A diferència d'est,

un sistema de climatització regula també el grau d'humitat d'aqueix espai.

6. Instal·lació de gas

El gas és una font d'energia d'ús comú en la nostra societat. Es caracteritza per

la seua capacitat calorífica, per aquest motiu s'utilitze essencialment en calefacció i escalfadors d'aigua.

Els tipus de gasos més utilitzats són el gas natural, el gas butà (bombones) i el

gas propà. Com a indicació general hem d'assenyalar que és una font d'energia

segura però que requereix un constant manteniment i bon ús de les instal·lacions amb

revisions periòdiques.

7. Instal·lació domòtica

Aquest terme es refereix al conjunt de sistemes capaços d'automatitzar un habitatge, aportant serveis de gestió energètica, seguretat, benestar i comunicació, i que poden

estar integrats per mitjà de xarxes interiors i exteriors de comunicació, cablejades o sense fils. 

El control domòtic es pot realitzar tant dins com fóra de la llar (via telèfon mòbil). És una tecnologia en constant desenvolupament pel que les seues possibilitats són infinites. Destaquem alguns els sistemes que integra:

• Obertura i tancament de persianes.

• Encès i apagat de llums, electrodomèstics i preses de corrent.

• Control d'il·luminació, temperatura i humitat.

• Control dels sistemes de seguretat (vistos en el punt anterior).

8. Instal·lació de comunicacions

La instal·lació de telefonia d'un habitatge rep el nom de telefonia fixa. Internet

normalment està associada a aquesta xarxa. Depenent del sistema tecnològic que s'utilitze,

existeixen diverses variants:

XARXA DE TELEFONIA BÀSICA (RTB): És la telefonia tradicional. Les línies de la companyia arriben fins a l'habitatge i allí es distribueixen als punts necessaris de manera similar a la xarxa elèctrica. El punt a partir del com és de la companyia es diu PTR. Antigament s'utilitzaven mòdems per a la connexió a internet que modulaven els sons.

ADSL: Aprofita la instal·lació tradicional (*RTB) pel que realment no és una nova instal·lació. Funciona separant la veu de les dades mitjançant uns filtres col·locats en els telèfons. Permet una major velocitat de transmissió de dades i la possibilitat de connexió a
Internet sense tenir ocupada la línia de veu.